dimecres, de desembre 21, 2011

NADAL/ NATALE


NADAL

En el meu pobre Nadal

és poca cosa això que puc donar.

Aquest capvespre negre

amb un estrip de cel vermell .

Un núvol de cristall

que flota dins

el murmuri del vent.

El meu turment

d’espines punyents i silenci.

La tebior d’una mà

sobre l’ala frustada per la gelor.

I una nit de vida

lluita i pregària,

paraules com flames…

el somriure mateix de les estrelles


NATALE

Nel mio povero Natale

è poca cosa ciò che posso donare.

Questo tramonto nero

con uno squarcio di rosso cielo

Una nuvola di cristallo

che galleggia nel

bisbiglio del vento.

Il mio tormento

di spine pungenti e silenzio.

Il tepore di una mano

sull’ala frustata dal gelo.

E una notte di vita

lotta e preghiera,

parole come fiamme…

il sorriso stesso delle stelle.

diumenge, de desembre 18, 2011

Dialogare col buio/ Dialogar amb la foscor


DIALOGARE COL BUIO
Membra dorate
di un giorno spento
bagliore fulmineo
della notte nera.
Gelo e grandine sul
corpo deserto.
Pupille di vetro
attraversano
suoni ed immagini.
Abbeverarsi nel pozzo del cuore
al riparo della tormenta.
Dialogare col buio.
DIALOGAR AMB LA FOSCOR
Membres daurats
d’un dia apagat
Lluor fulminant
dins la nit negre.
Gelor i granís
sobre el cos desert.
Pupil.les de vidre
travessen
sons i imatges.
Abeurar-se dins el pou del cor
a recer de la tempest.
Dialogar amb la foscor.

diumenge, de desembre 11, 2011

RUGGISCE IL CIELO RUGEIX EL CEL


RUGGISCE IL CIELO IN QUESTA NOTTE DAGLI UMIDI PENSIERI.
DI ROSSO BAGLIORE SI TINGE IL CAMPANILE NASCOSTO.
BREVE LA DURATA DEL FRAGORE CHE INONDA IL MIO PETTO.
BRANDELLI DI RICORDI ROSSEGGIANO NEI CUPI PENSIERI.
CORVI NERI SPAZIANO DALLA MIA MENTE AL CIELO.
LE MIE ALI, LA TUA OMBRA.

RUGEIX EL CEL EN AQUESTA NIT DE PENSAMENTS HUMITS.
DE VERMELL RESPLENDOR ES TENYEIX EL CAMPANAR AMAGAT.
BREU LA DURADA DEL FRAGOR QUE INUNDA EL MEU PIT.
ESQUINÇALLS DE RECORDS S’ENROGEIXEN DINS ELS FOSCOS PENSAMENTS.
CORBS NEGRES VOLETEGEN DES DE LA MEVA MENT AL CEL.
LES MEVES ALES, LA TEVA OMBRA.