Més informació a : http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html

EL DIA DE LA MEMÓRIA

Des del cel negre
plouen gotes d’aigua fosca
com llàgrimes centenàries
que troben desfogament
en una sortida digna.
Els homes necessiten
d’un món nou…
de sortir del gel de la solitud,
de la foscor de la indiferència.
Baixa des del cel
el plor que fa soroll…s’aplaca, sanglota.
Moviments llargs i lents
bressolen veus sobre veus
del mateix timbre i color.
Al costat del foc, un vell narra
els horrors del passat.
Dins l’espetec de la flama
ressona la seva veu feble.
Paraules que tremolen en l’aire,
que mouen la consciència.
El nen que escolta en silenci
ajupit als seus peus
dibuixa sobre un full blanc
l’esperança d’un demà millor.

IL GIORNO DELLA MEMORIA

Dal cielo nero
piovono gocce d’acqua scura
come lacrime centenarie
che trovano sfogo
in un’uscita degna.
Gli uomini hanno bisogno
di un mondo nuovo…
di uscire dal gelo della solitudine,
dal buio dell’indifferenza.
Scende dal cielo il pianto
che scroscia…rallenta,singhiozza.
Movimenti lunghi e lenti
che cullano voci su voci
d’uguale timbro e colore.
Accanto al fuoco, un vecchio narra
gli orrori del passato.
Nel crepitio della fiamma
riecheggia la sua flebile voce.
Parole che tremano nell’aria
e scuotono la coscienza.
Il bimbo che ascolta in silenzio
accovacciato ai suoi piedi,
disegna su di un foglio bianco
la speranza di un domani migliore.

JESUS TIBAU ens convida a"Una sortida digna"

Jesus Tibau,
ens convida a escriure poemes per fer un nou recull amb el titol "Una sortida digna"
Ens explica això:

"Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l'any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l'edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m'ha cedit com a títol del meu recull de contes i del blog http://unasortidadigna.blogspot.com Més informació a : http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html

EXCURSIÓ AL MONT MANNU ( diumenge 24 de gener)

EXCURSIÓ AL MONT MANNU

La costa entre L’Alguer i Bosa és dominada del mont Mannu ( 802 m.)
Els seus relleus de roca volcànica ( trachys), donen al paisatge un aspecte suggerent de veritat.
Aquí el maestral ha treballatla roca, al llarg del temps i aquesta erosió ens ha regalat figures surreals.
Aquest territori és regne d’ocells de cada espècie com el voltor griu, el milà real, l’àguila real, el falcó pelegrí etc.
Pel que fa als mamífers, aquí es poden trobar la guineu, la marta, el gat selvàtic i el porc senglar.
La vegetació compren formacions de garriga costera i vegetació mediterrània, alzines i praderia muntanyenca.
La dificultat de l’excursió és representada del desnivell de més o menys 800 m. que interessa la primera part del recorregut.

ESCURSIONE AL MONTE MANNU

La costa tra Alghero e Bosa è dominata dal monte Mannu ( 802 mt.)
I suoi rilievi trachitici donano al paesaggio un aspetto veramente suggestivo.
Qui il maestrale ha lavorato la roccia nel corso del tempo e questa erosione ci ha regalato figure surreali.
Questo territorio è regno di uccelli di ogni specie come l’avvoltoio grifone, il nibbio reale, l’aquila reale, il falco pellegrino etc.
Per quel che concerne ai mammiferi, qui si possono trovare la volpe, la martora, il gatto selvatico ed il cinghiale.
La vegetazione comprende formazioni di gariga costiera e macchia mediterranea,lecci e prateria montana .
La difficoltà dell’escursione è rappresentata dal dislivello di circa 800 mt. che interessa la prima parte del percorso.

MAMOIADA Concurs de poesia sarda S.Antoni de su ou

M'han atorgat el 4° premi al concurs de poesia sarda S.Antoni de su ou a Mamoiada (NU) Dissabte 16 de gener Hores 9.30 Mamoiada (NU)

http://www.luigiladu.it/mamoiada/concorso_poesia.htm

EL DIA QUE MOR

Rellisco sobre murs d’avorriment

i escales de tristesa

en l’acabar d’un altre dia cansat.

Suspesa sobre teranyines del passat

i molses del present

volo sobre les meves pors,

ensopego en les derrotes.

Nedo amb fatiga

en aquest cel fosc

perseguint l’ona

amb jocs, salts

i curses de nena.

Si caic m’aixeco,

si ploro després ric,

si fujo, retorno immòbil

al fons del pantà,

inútil com pedra de riu.

Rellisco

sobre la imatge entelada

del dia que mor,

sobre la llum feble

dels ulls de la malenconia.

IL GIORNO CHE MUORE

Scivolo su muri di noia

e scale di tristezza

sul finire di un altro giorno stanco.

Sospesa su ragnatele del passato

e muffe del presente

volo sulle mie paure,

inciampo nelle sconfitte.

Nuoto a fatica in questo cielo scuro

inseguendo l’onda con giochi,

salti e corse di bimba.

Se cado mi rialzo,

se piango poi rido

se fuggo, ritorno immobile

sul fondo del pantano,

inutile come pietra di fiume.

Scivolo sull’immagine sfocata

del giorno che muore,

sulla fioca luce

degli occhi della malinconia.

L'hivern dins el cor/ L'inverno nel cuore (El meu homenatge a Fabrizio De Andrè)

L’HIVERN DINS EL COR

Esquitxos de mar dins els cabells,
peuades damunt la platja
sota el cel color betum.
Murmuris de paraules s’espesseixen
en bombolles de vapor
i dansen en el vent.
Acords de guitarra
dins el lament de l’ona,
dins els fils sibilants dels cables elèctrics,
dins les capçades dels pins,
dins l’ala d’una gavina.
Una mirada lívida entre els núvols
estripa la trist solitud
amb suaus jocs de llum
que donen a la boira
un cos nou,
ferm, brusc.
Gèlides galtes
i ulls d’espasa.
Més llunyà de la lluna,
el teu bes és dins la nit,
l’hivern és dins el cor.

L’INVERNO NEL CUORE

Schizzi di mare nei capelli,
impronte sulla spiaggia
sotto il cielo color catrame.
Sussurri di parole si addensano
in bolle di vapore
e danzano nel vento.
Accordi di chitarra
nel lamento dell’onda,
nei fili sibilanti dei cavi elettrici,
nelle chiome dei pini,
nell’ala di un gabbiano.
Uno sguardo livido tra le nuvole
squarcia la triste solitudine,
con giochi di luce
che danno alla nebbia
un corpo nuovo,
fiero, scontroso.
Gèlide guance
e occhi di spada.
Più lontano della luna,
il tuo bacio è nella notte,
l’inverno è nel cuore.

PARTENÇA

PARTENÇA

Miro de la finestra
el gris del cel.
Los arbres alineats pentinen
los núvols dins l’horitzont
mentres la terra nua
resta en silenci a mirar.
Davalla sense pausa
lo riu dins la vall.
Salten i esquitxen
les aigües impetuoses
sobre grosses pedres,
lluiten i juguen amb plantes selvàtiques.
Les esperances seductores
canten sense aturar el sou camí,
ignares d’aquell mar
que està esperant.
Respiro aqueixa aria bona
que perfuma de llenya cremada.
Morronja la pòlenta al foc,
al tou suau amesclar.
Te mir encara una volta mare,
després lo mar m’engolirà per massa temps.

PARTENZA

Guardo dalla finestra
il grigio del cielo.
Gli alberi allineati pettinano
le nuvole nell’orizzonte
mentre la terra nuda
rimane in silenzio a guardare.
Scorre senza pausa
il fiume nella valle.
Saltano e schizzano
le acque impetuose
su grossi macigni,
lottano e giocano con piante selvatiche.
Le speranze lusinghiere
cantano senza fermare il loro cammino,
ignare di quel mare che resta ad aspettare.
Respiro quest’aria buona
che profuma di legna bruciata.
Borbotta sul fuoco la polenta
al tuo dolce mescolare.
Ti guardo ancora una volta madre,
dopo il mare mi inghiottirà per troppo tempo.