dilluns, de setembre 07, 2009

LO TEMPS DE LES FLORS


LO TEMPS DE LES FLORS

Eren los dies
de  flors i colors.
El cel era pur confort
dins la mirada.
El cor se sollevava
i devallava dins lo tou somriure
que de nit la lluna
cobriva de poesia.
I després de nou el sol
esparginava or sobre la pell.
Les tues mans eren
flors i colors.
Los tous ulls cel i llum.
Ara és ja fosc sobre
lo camp tristi i angoixat
de la solitud.


IL TEMPO DEI FIORI
Erano i giorni
dei fiori e colori.
Il cielo era puro
conforto nello sguardo.
Il cuore decollava
e atterrava nel tuo sorriso
che di notte la luna
ammantava di poesia.
E poi nuovamente il sole
cospargeva oro sulla pelle.
Le tue mani erano
fiori e colori.
I tuoi occhi cielo e luce.
Ora è già buio sul
campo mesto e angusto
della solitudine.


11 comentaris:

Daniele Verzetti il Rockpoeta® ha dit...

Sempre emozioni quasi tattili. Respiri e quasi tocchi quelle sensazioni che tu scrivi.

Un bacio
Daniele

Carme Rosanas ha dit...

Com sempre preciós!

Lliri blanc ha dit...

Daniele: a volte toccare le emozioni con mano fa male. Grazie caro amico.

Carme:tu ets preciosa!

Rafel ha dit...

Emotiu poema.
La llum del record dels dies de flors i colors també pot il·luminar la foscor dels camps angostos, pot ser perquè dormen?

Lliri blanc ha dit...

Rafel...tu ets molt savi.Pareix quasi que em coneguis!
Una abraçada.

novesflors ha dit...

Certament, el camp de la solitud sempre és angost.

Lliri blanc ha dit...

...per cert! sense lliris i Novesflors!

Mercè ha dit...

Hola t'he descobert per un comentari al blog "Colecció de moments". El fet que fores de l'Alguer m'ha dut de seguida a ta casa virtual.
Vindré a veure't sovint.
Una abraçada des de València.

Lliri blanc ha dit...

Avui és el meu aniversari i rebre una visita més, és un regal per a i. Bon dia Mercè!

Cèlia ha dit...

Pero segur que tornen els colors i el temps de tornar a somriure! Pero saps explicar tan be aquesta melangia...

Anònim ha dit...

potrebo, da preverijo:)