DINS
LA NIT
Dins
la nit un mussol
trenca
el mur del silenci.
Una
reverència a la lluna,
la
mirada brillant i diabòlica
vers
lo firmament,
lo
murmuri d’un cant melangiós.
D'
Atena la mirada glauca,
de
la terra la saviesa,
de
l’ombra el misteri ancestral,
de
l’infern l’udol lacerant.
L’aire
se mou
al
sou vol imperceptible,
la
por és un batec d’ales
que
fa camí al lament dels morts.
La
foscor que roba certeses
s’espargina
pels boscos,
sobre
les aigües negres,
dins
la bufadalleugera del vent
i
arriba per màgia al cor.
NELLA NOTTE
Nella notte una civetta
rompe il muro del silenzio.
Un inchino alla luna,
sguardo luccicante e diabolico
rivolto al firmamento,
il sussurro di un
malinconico canto.
Di Atena lo sguardo glauco,
della terra la saggezza,
dell’ombra l’ancestrale mistero,
degli inferi l’ululato lacerante.
L’aria si muove
col suo passo felpato,
la paura è un battito d’ali
che fa strada al lamento dei morti.
Il buio che ruba certezze
si spande nei boschi,
sulle acque nere,
nel soffio leggero del vento
e arriva per magia nel cuore.
4 comentaris:
La magia al cor, bonic lloc per omplir de magia.
Sempre hi ha el
mussol de la nit...
Cal trencar tots els murs.
La lluna sempre entona
el seu cant embriagador.
Que la brisa et
despentini els cabells,
i la rosada
t'humitegi els llavis.
El camí dels morts
sempre és un camí de vida
i cada xiprer és
un poema en estat pur...
Cada foscor té
la seva flama.
I en l'ofec del vent
hi ha la vida
que respira.
Dins la nit
sempre hi ha
una finestra oberta
per quan el sol
es desperti...
Visca la terra.
onatge
Striper..bentornat!!!
El meu cor espera...
Onatge: només dues paraules:tu ets poesia dins la poesia!Gràcies!!!
Piacere di fare la tua conoscenza, grazie a Pier Luigi Zanata sono arrivata a te, almeno virtualmente!
Ci tenevo a rinnovarti i miei complimenti anche qui, nel tuo spazio virtuale, sei un'artista veramente ricca di sensibilità e sfumature!
Un caro saluto, ma penso che sarà un arrivederci a presto!
Miriam
Publica un comentari a l'entrada