Amb molt plaer avui a Sàsser he rebut una mencio' d'honor per aquest meu poema que parla de llibertat:
Corri per la teva vida
He demolit murs
d’avorriment i hipocresia.
He desfet vidres que
oprimien el respir.
A poc a poc sento sospirs
entre les ruïnes i
passatges em condueixen cap a la llum.
Demà correré nua en el vent,
perdré la mirada en el sol.
Mai més cinturons als flancs,
mai més cadenes al cor.
He renegat també el desig i la passió
per por de l’amor.
Quan la lluna sospira,
podries robar-me un bes
profund com la nit.
Podries mirar-me en silenci per hores i hores
i des dels meus ulls relliscar en el cor.
A l’alba però correré nua en el vent,
i només els meus ulls es perdran en el sol
Corri per la tua vita
Ho demolito muri
di noia e ipocrisia.
Ho infranto vetri che
opprimevano il respiro.
A poco a poco sento sospiri
fra le macerie e
cunicoli mi riportano alla luce.
Domani correrò nuda nel vento
e perderò il mio sguardo nel sole.
Mai più cinture ai fianchi,
mai più catene nel cuore.
Ho rinnegato anche il desiderio e la passione
per paura dell’amore.
Quando la luna sospira,
potresti rubarmi un bacio
profondo come la notte.
Potresti guardarmi in silenzio per ore ed ore
e dai miei occhi scivolare nel cuore.
All’alba però correrò nuda nel vento
e solo i miei occhi si perderanno nel sole.
Il Sindaco di Alghero accoglie l´invito di unire e non dividere e permette di inserire nella scaletta delle celebrazioni ufficiali per il 25 aprile la canzone simbolo della Liberazione Ad Alghero si canta "Bella Ciao"
L'alcalde de L'Alguer permet a la Banda musical de tocar la canço' dels partesans
BELLA TXAU!
us deixo amb un conte meu, escrit ja fa uns anys:
RES ÉS PER CASUALITAT
Estimat oncle Dino,et vas morir.
Fa més de seixanta anys que vas anar-te’n en la tristesa profunda d’ una postguerra que havia de significar renaixement, I és difícil acceptar la mort, quan s’és jove, fort i ple de belles esperances. Tenies vint anys, Dino, i en lloc de partir cap a Rússia, des d’on pensaves que no podries retornar a la pàtria, vas escollir d’embarcar-te cap a Sardenya. Tu eres un “fante” de l’exèrcit utilitzat en les obres de bonificació de la nostra bella illa.El més gran de cinc fills, tu eres de família pobra, però noble de sentiments. Tenies molts somnis i projectaves el teu futur: estudiar, treballar, crear la teva família. Qui sap quantes noies hauràs encantat amb aquells ulls profunds i magnètics, contornats d’ un encarnat pàl-lid ,com la cara d’un àngel, amb aquell cos prim i esvelt perdut dins els pantalons amples de llana. Com a mi, t’agradava molt escriure i tenies una escriptura precisa i elegant, tant que col-laboraves amb el personal de l’ajuntament del teu poble, escrivint als registres civils….
Miro l’àlbum on pacientement has col-leccionat plantes i flors seques,recollides dins la nostra terra, i l’estrenyo gelosament contra el meu cor imaginant-te a l’obra, en el complir aquells gestos tan delicats.I després et veig amb uniforme militar mentre portes el fusell que et fa por, que em fa por,que fa por….
La lluna és ben alta al cel,ja dorm la mar en el bes de la nit, i la xibeca canta immergida en un gran somni: també nosaltres anem a poc a poc, com en un somni. Les teves paraules en aquell llit d’hospital esdevenen lentes, la malària les fa cada vegada més febles, i a Sàsser el somni s’esvaeix. En va van esperar-te els teus familiars, en va, van envocar el teu nom i la teva cara amb els lineaments gentils, perquè només va restar un record en els cors de les noies.
Temps difícils, aquells de la postguerra, i la meva àvia encara jove però vídua i amb moltes boques que atipar, acceptà que fos sepultat més enllà de la mar, amb la pena de no poder plorar sobre la teva tomba. I tu ara, desprès molts anys, ets aqui davant de mi, immòbil .perdut darrere aquesta llosa de marbre, que conserva això que resta visibile de tu: un nom i un cognom. Aquest nom que amb tanta gràcia traçaves amb les mans, quan escrivies lletres plenes d’afecte als teus estimats. Miro estranyament aquell nom i em sembla inexplicable que tot sigui veritat, així al de fora de cada possibilitat humana que el destí m’hagi guiat aquí a Sardenya i ens hagi fet retrobar. Amb el silenci del cementeri militar, on ningú t’ha plorat durant decennis,penso en l’esforç de tots aquells joves,pensant en reconstruir moralment i materialment la pròpia patria.Quantes vides s’hauran estingit per devoció a l’ideal de justícia!He signat emocionada,el registre dels visitadors amb la convicció que “res és per casualitat ”.
El dia en què, després de diverses i inútils recerques, vaig presentar-me al conserge del cementeri de Sàsser per poder consultar els registres dels soldats morts. Recordo que corria com enfollida entre les làpides, per sota d’ una pluja densa que m’ofuscava la vista, quan, heus aquí el teu nom posant-se sobre els meus ulls, sobre el meu cor, travessant el meu cos amb un llarg i calent tremolor.
T’he retrobat per mi mateixa, ningú més enllà de la mar sabia on reposaves. Et creien en un ossera comuna del sud de l’illa i en canvi tu eres a prop de l’Alguer, al meu costat, i ara aleteges al meu voltant en un aire de confort. També jo, que visc lluny dels meus estimats, tinc una tomba sobre la qual plorar, sobre la qual portar una flor, d’enfront a la qual els afanys, les preocupacions i els problemes de la vida quotidiàna, semblen mesquins i insignificants. Per això ara vull donar-te honor, per a tu que en el teu breu camí, has oferit un gran tribut que t’ha fet immortal. Per allunyar els núvols de foscos pensaments, les flors de gessamí que avui t’he portat, comencen a exhalar un perfum suau: és, poster, l’alè d’un angel adormit.I el sol d’allà dalt em llança un somriure tebi.
Il Giorno di San Giorgio (in catalano San Jordi) è una delle feste più apprezzate e popolari in Catalogna. Si incontrano in armonia i più diversi elementi. Quello tradizionale: San Jordi è patrono della regione del nordest iberico, protagonista di una famosa leggenda, secondo la quale il cavaliere Giorgio combatté con il drago per salvare una bella principessa dalle sue grinfie. Quello culturale: il 23 aprile coincide con la Festa del Libro Quello sentimentale: è un po’ la versione catalana della festa degli innamorati del 14 febbraio. Infine, l’aspetto rivendicativo: durante la dittatura franchista il 23 aprile si trasformò in un giorno di lotta simbolica per la democrazia e le libertà civili e identitarie.
La diada de Sant Jordi, per aquells que viuen a Catalunya, no cal que sigui explicada perquè és una de les festes populars més apreciades. I es que combina perfectament diversos elements: el tradicional, Sant Jordi és el patró de Catalunya i també protagonista d'una famosa llegenda que explica com el cavaller va matar al drac,salvant així a una bonica princesa; el cultural ja que és la festa del llibre el sentimental perquè es la versió catalana del més comercial Sant Valentí i, finalement, té un fort element reivindicatiu ja que durant el franquisme, el 23 d’abril fou un dia de lluita simbòlica en pro de la democràcia i les llibertats civils i identitàries.
A circa 20 km da Olbia c’è un paese d’altri tempi caratterizzato da un pittoresco paesaggio con panorami granitici e boschi di sugheri e lecci, meta abituale di pittori e scultori. È sovrastato dai monti di S.Pantaleo che raggiungono i 450 m. alla Punta Muvrone. In paese, gli artigiani lavorano il granito, il ferro, il legno ed il grès, una particolare argilla ottenuta dalle rocce locali simile alla ceramica. Fra le ardite “torri granitiche”, si trovano anche gli imponenti speroni rocciosi alti circa 200 m. di Punta Cugnana. Arrivati in cima si può godere di un panorama mozzafiato con vista su tutta la Gallura.
Excursió a Punta Cugnana ( S. Pantaleo)
A més o menys 20 km d' Olbia hi ha un poble d’altre temps caracteritzat per un paisatge pintoresc, amb panorames granítics i boscs de suros i alzines , meta habitual de pintors i escultors. És dominat pels monts de S. Pantaleo que s’eleven per 450 m. a la Punta Muvrone. Al poble, els artesans treballen el granit, el ferro, la fusta i el gres una argila particular obtinguda de les roques locals similar a la ceràmica.. Entre les ardides “ torres granítiques”, es troben també els imponents esperons rocosos d'uns 200 m.d'alçada del cim “ punta Cugnana”. Arribats a dalt es pot gaudir d’un panorama superb amb mirador sobre tota la Gallura.
Aquesta tarda la cantautora Clara Andrés ha presentat les seves cançons en la seu de l´Ateneu Alguerès a L'Alguer.
He pogut gaudir d'un espectacle de rara preciositat, de musica i poesia.
"Dies i dies" és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves.
Preciosa i clara la veu de Clara Andrés acompanyada per German Ycobalzeta amb el cavakinho.
Us deixo amb les notes de Hui fa vent:
"Menys mal que avui fa vent i corre l'oratge"...lalalalala
...i la teva veu Clara, corre en el vent i bressa l'aire i els cors
L’home és cec o no vol veure. Inquieta la terra es reflecteix al mirall, un toc de lluna vela les ansietats. El mar llepa les formes, els núvols coronen el cap. El vent escampa la sorra i entela d’ofec el cor. La nit explora la seva nua pell, només una ensenya brilla al pit… Llibertat és el seu espasme en la lluita que sap d’aigua i foc, amor i follia. Es trenca el mirall en la nit inquieta dins els ulls de l’home que és cec o que no vol veure.
LACRIME DALLA TERRA
L’uomo è cieco o non vuole vedere. Inquieta la terra si riflette nello specchio, una sfumatura di luna vela le ansie. Il mare lambisce le forme, le nuvole incoronano il capo. Il vento sparpaglia la sabbia e appanna d’affanno il cuore. La notte esplora la sua nuda pelle, un solo vessillo scintilla sul seno… Libertà è il suo sussulto nella lotta che sa d’acqua e fuoco, amore e follia. S’infrange lo specchio nella notte inquieta, negli occhi dell’uomo che è cieco o non vuole vedere.
És l’hora del silenci, del dolor, de la reflexió. La terra ha parlat, ha anunciat, ha condemnat. Ara el cel plora en el dia que mor i d’àngels trists encorona la volta suprema. És l’hora del silenci que baixa sobre sons interromputs, sobre mirades perdudes, sobre imatges ensopides d’un salut amarg a l’estimada terra.
L’ORA DEL SILENZIO
È l’ora del silenzio, del dolore, della riflessione. La terra ha parlato, ha annunciato, ha condannato. Ora il cielo piange nel giorno che muore e di angeli tristi incorona la volta suprema. È l’ora del silenzio che cala su suoni interrotti, su immagini sopite d’un saluto amaro all’amata terra.
Un instant abans
la nit nina la vida.
Cada edifici és refugi segur,
niu d’amor,
escola, iglésia,
presó, hospital.
La terra tremola,
trenca el silenci de la nit…
lo fracàs gela los cors
i sembra mort i destrucció.
Un instant abans
la gent nina un somni,
dibuixa un projecte.
Un rugit sec
estripa
somni, projecte i vida.
Deixa llàgrimes, pols i sang
a cada tremolor.
Minuts eterns,
devastació, drama, ruines.
Un instant abans
la terra nina la vida,
lego oneja la desesperació
i lo plor de qui veu la mort dins los ulls.
( la mia solidaritat amb la gent de l’Abruzzo victima del tràgic terramot)
TERREMOTO
Un attimo prima
la notte culla la vita.
Ogni edificio è rifugio sicuro,
nido d’amore,
scuola, chiesa,
carcere ospedale.
La terra sussulta,
rompe il silenzio della notte…
un boato gela i cuori
e semina morte e distruzione.
Un attimo prima
la gente culla un sogno,
disegna un progetto.
Un ruggito secco
squarcia
sogno, progetto e vita,
lascia lacrime, polvere e sangue
ad ogni tremito.
Minuti eterni,
devastazione, dramma, macerie.
Un attimo prima
la terra culla la vita.
Di seguito aleggia la disperazione
e il pianto di chi
vede la morte negli occhi.
( La mia solidarietà con la gente d’Abruzzo vittima del tragico terremoto)
PER AIUTARE :
Per effettuare donazioni alla Croce Rossa Italiana si possono utilizzare: il Conto corrente bancario C/C n. 218020 presso Banca Nazionale del Lavoro-Filiale di Roma Bissolati - Tesoreria - via San Nicola da Tolentino 67 - Roma, intestato a Croce Rossa Italiana via Toscana 12 - 00187 Roma, codice Iban IT66 - C010 0503 3820 0000 0218020, causale pro terremoto Abruzzo; il Conto corrente postale n. 300004 intestato a Croce Rossa Italiana via Toscana 12 - 00187 Roma, codice Iban IT24 - X076 0103 2000 0000 0300 004, causale pro terremoto Abruzzo. E' anche possibile effettuare dei versamenti online, attraverso il sito web della Cri all'indirizzo: [www.cri.it]
SMS PER LA SOLIDARIETA'
E' possibile inviare un SMS PER LA SOLIDARIETA'.
Tim, Vodafone, Wind e 3 Italia, con Dipartimento Protezione civile, hanno attivato il numero 48580per raccogliere fondi a favore della popolazione dell'Abruzzo...
E' un modo concreto per aiutare i nostri fratelli che soffrono.
Terremoto ,vita vaga impermaneteStrade
Vetri delle case rotti
Le mani tremano
Ghiaccio
Negli intestini
Ricordo la sera prima
Anche i dettagli piu’ ridicoli
Pizza con i peperoni per me
Doppia mozzarella per lei
Un suono strano
Sordo
Urlo della terra
Come sotto tortura
La casa
Non e’ piu’ una casa
Tutti quegli anni di lavoro
Perduti
Una paura tremenda
Abbassare la testa ora
Soffrire in silenzio
Vita vaga
Impermanente
QUAN
Quan lo cel
se confundi amb el mar,
quan la pluja
se confundi amb les llàgrimes,
quan los núvols
se confundin amb els pensaments,
quan el silenci
se confundi amb los morros,
quan el desig
se confundi amb lo corp,
quan los sospirs
se confundin amb lo vent,
quan lo somni
se confundi amb la realitat,
quan los ulls
se confundin dins altres ulls:
ja és amor.
QUANDO
Quando il cielo
si confonde col mare,
quando la pioggia
si confonde con le lacrime,
quando le nuvole
si confondono con i pensieri,
quando il silenzio
si confonde con le labbra,
quando il desiderio
si confonde con il corpo,
quando i sospiri
si confondono con il vento,
quando il sogno
si confonde con la realtà,
quando gli occhi
si confondono in altri occhi:
è già amore.
.jpg)
