FRAGMENT INCOLOR
Só un ésser invisible
Una mirada despagada
Un gest abstracte
Un crit afogat
Un plor eixut
Una paraula callada
Un somriure olvidat
Una llibertat aparent
Una lluita constant.
Só un ésser invisible
Una pàgina grisa
Una nota ja estraca
Una fulla caiguda
Una història trencada
Un autunjo a la porta
Un cor que batega
També si tu no el veus.
Lo reflex d'un fragment incolor
clavat al mirall
Só un ésser invisible
Una mirada despagada
Un gest abstracte
Un crit afogat
Un plor eixut
Una paraula callada
Un somriure olvidat
Una llibertat aparent
Una lluita constant.
Só un ésser invisible
Una pàgina grisa
Una nota ja estraca
Una fulla caiguda
Una història trencada
Un autunjo a la porta
Un cor que batega
També si tu no el veus.
Lo reflex d'un fragment incolor
clavat al mirall
FRAMMENTO INCOLORE
Sono un essere invisibile
Uno sguardo spento
Un gesto astratto
Un grido soffocato
Un pianto asciugato
Una parola taciuta
Un sorriso dimenticato
Una libertà apparente
Una lotta costante
Sono un essere invisibile
Una pagina grigia
Una nota già stanca
Una foglia caduta
Una storia spezzata
Un autunno alla porta
Il riflesso d'un frammento incolore
inchiodato allo specchio.
Sono un essere invisibile
Uno sguardo spento
Un gesto astratto
Un grido soffocato
Un pianto asciugato
Una parola taciuta
Un sorriso dimenticato
Una libertà apparente
Una lotta costante
Sono un essere invisibile
Una pagina grigia
Una nota già stanca
Una foglia caduta
Una storia spezzata
Un autunno alla porta
Il riflesso d'un frammento incolore
inchiodato allo specchio.
un amic molt sensible en resposta al meu poema m'ha enviat el seu escrit:
"avui jo també he escrit uns versets (resposta a "Fragments incolors")
ETS
Ets feta de llum de lluna
un esguard clar
un moviment precís
un bram al vent
mil paraules rimades
cent somriures clars
una dona lliurelluitant,
sempre endavant
Ets feta de llum de lluna
tots els colors del vent a la pell
calidoscopi de l'aigua
història que comença a cada instant
mil pàgines viscudes
un milió de fulles dibuixant la tardor
un cor bategant cent vegades per minut...
un cor bategant cent vegades per minut...
tu ets
tot això també
LLUIS
17 comentaris:
aquest post no l'hauria de comentar ningú, per no fer mal bé el poema...
si el llegeixo, si el veig, et llegeixo, et veig...
ja no ets invisible...
petons i llepades invisibles i contradictòries!
Jo em sento aixi ... t'agraeixo per llegir-me i sobretot per les llepades "invisibles"
una abraçada invisible
Poema preciós, no voldria pas fer-lo malbé com diu el Gatot, però crec que he de dir que no ets invisible, tampoc per a mi.
Potser te'n sents, com tu dius... però sempre podem triar, si ja ens va bé de sentir-nos així, o millor buscar camins per a poder-nos sentir d'una altra maenra.
Si algú et fa sentir invisible, segur que no mereix ni el teu amor ni els teus preciosos poemes.
Gràcies Carme.
bentornata.
Petons
Bellissimi questi frammenti incolori.
Ma saranno proprio senza colore?
Sorriso, liberta', storia, cuore, sono proprio senza colore o siamo noi che dobbiamo dare un colore a questi concetti?
Sono riuscito a capirla tutta! E mi sono emozionato moltissimo.
A volte un frammento in bianco e nero ha più anima di colori artificiali e privi di luce.
Petons i fins aviat.
Daniele
Si, Pier luigi forse hai ragione..siamo noi che dobbiamo dare un tocco di colore, ma non smpre è facile.Però come dice Daniele meglio in bianco e nero che arificiali.
Baci
Incolora i tot estàs bellíssima. I qui no ho veu és que està cec. Anima't.
gràcies pel compliment Novesflors...no'l mereixo.
Petons
No sé si a Itàlia també dieu que una imatge val més que mil paraules o alguna cosa semblant. La foto és preciosa i també s'hi veu la tristesa del poema, que és molt bell. Els moments difícils són durs, però sempre hi ha una esperança, tu l'has escrit i tot, al final: "un cor que batega també si tu no el veus". Molts el podem veure i l'apreciem, escolta'l, dóna-li un espai, abraça'l, permet que es vagi reviscolant i que et torni la teva visibilitat, que de fet no has perdut. Una abraçada.
Seguirem el consell, el bon consell de gatot, tot i que sort del Lluís que ens ha fet ben visible, sota la llum de la lluna, qui ets també!
Podria dir que en una cosa tens raó, la tardor no trigarà a arribar...
Petons poeta visible!
Gràcies Gripaublau i Cèlia .Els vostres comentaris preciosos m'ajuden i m'acaronen.
Una abraçada també a vosaltres!
gripaublau : aqui diem quasi el mateix "vale più uno guardo di mille parole"
CIAO
Scoperto che sei nata a settembre per il tuo compleanno ti regalo questo aiku
Vita,unica
opera d' arte
meravigliosa
leggi in non a
Grazie Pier Luigi!
Opera d'arte?!Che onore!!!
il 12 settembre lo rileggerò all'infinito...
Finirò per crederci.
Cara Cinzia, con un po' di impegno credo di avere colto il significato della lirica che hai creato.
I frammenti incolori possono acquisire tocchi... di colore dalle sfumature incredibili.
Non è facile, ma il miracolo può avvenire.
Grazie, carissima, per il dono continuo dei tue versi meravigliosi.
un abbraccio
annarita
grazie a te Annarita..le tue squisite parole donano alle mie un tocco di colore.
Con affetto.
Publica un comentari a l'entrada