divendres, d’abril 11, 2008

Ahir l’últim salut a Rafael Caria


Ahir l’últim salut a Rafael Caria

L’Alguer plora una de les seves màximes expressions cultural que ha dedicat tota la seva vida a la recerca i l’estudi de la llengua catalana



Txau Rafael!...i gràcies per tot això que has deixat la teva estimada ciutat


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Has vist aquest post, amb els apunts i el vídeo?

http://blocs.mesvilaweb.cat/josepblesa

Crec que t'agradarà.

Lliri blanc ha dit...

Gràcies Novesflors!

Joan de Peiroton ha dit...

Cinzia, he compres que el regretat Rafael Caria va jogar un paper molt important per la renaixença del català a l'Alguer. Hi ha candidats (o deixebles) per continuar la feina allà?

onatge ha dit...

Hola Cinzia, fa dies que no passo per aquí, però avui m'han caigut quatre paraules de la butxaca.


Temps a l’enclusa...


El temps
traspassa
totes les muralles.

Temps
sense temps.
Profunditat
que traspassa
tots els calendaris.

Temps al bressol
de les hores.
A poc a poc
sempre endavant.

Temps a l’enclusa
per forjar la vida.
A la fornal
el tremp de viure.

Temps amb
data de caducitat.
La lluna m’arriba
a les paraules,
es trempen de vida.

M’enlairo fins
el terrat de
les estrelles.
Des d’aquí
veig l’estel
del meu desig.

El poema només és
el cordó umbilical.
Tanco els ulls
i desperto al somni.
La lluna posa
el cap al meu coixí.
Lluna...

onatge, sant Jordi 2008