diumenge, de febrer 17, 2008

SI SAPS ESCOLTAR...


SI SAPS ESCOLTAR

Si saps escoltar,
llegiràs també los meus silencis,
me reconeixeràs entre les ombres de la nit.
Si saps escoltar,
llegiràs de penes inefables,
recolliràs mirades que observen la buida immensitat.
Si saps escoltar,
llegiràs la pau de les coses,
una veu que canta suau i lenta.
Si saps escoltar,
saré per a tu un poema de vida,
veu nocturna en la llum llunar.

18 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

Doncs t' he escoltat, i m'agafo el poema tan bonic amb plaer...Bona setmana, lliri!

Lliri blanc ha dit...

Gràcies Joan..el plaer de la teva visita és el meu. Bona setmana també a tu!

Anònim ha dit...

Que dolç i al mateix moment amarg, un cant a l'interior d'un sentiment....gràcies Lliri blanc per el teu poema

Anònim ha dit...

Escoltar ja és amar

Eduard Flotats ha dit...

Tot i que tenim el doble d'orelles que de boques, sovint escoltem la mitat del que parlem.....

Lliri blanc ha dit...

Estic travessant un moment de baixa de moral......per això (encara que no ens coneixem personalment) gràcies per la vostra amistat!Vosaltres si que sabeu escoltar!

Anònim ha dit...

bon dia cinzia!

esper que estiguis millor

et coneixia pel blog den gerard quintana. m'havia cridat l'atenció que fossis de l'alguer, ciutat de la qual continuo enamorada, tot i que fa uns 4 anys que hi vaig estar...

i m'ha sorprés, alhora que alegrat, trobar-te pel blog de jacob!

ja ho diuen que el món es fa petit!


una gran abraçada des de flandes!

Lliri blanc ha dit...

Benvinguda al meu blog Anawinn!e!

Joan de Peiroton ha dit...

Què et passa, Cinzia? Espero que res de greu. Una abraçada!!!!

Joan Cinca ha dit...

Gràcies per ensenyar-me a escoltar amb aquestes imatges literàries tan plenes de sentiments.

Salutacions

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

És un poema molt bonic.

Aquest saber escoltar que tant ens falta...

Abans de llegir-lo estava cabrejat per una cosa puntual. Però després d'haver-lo llegit, m'he escoltat m'han vingut noves idees.

Gràcies. Tan de bo molta gent sigui capaç d'escoltar.

Anònim ha dit...

Els teus poemes són molt bonics. Procuraré escoltar-te sovint.
Saps?, escrivint com escrius no tens per què tenir baixa l'autoestima.
Vinga, lliri blanc!

Eduard Flotats ha dit...

http://aduart.googlegroups.com/web/01_-_Pista_1.mp3?gda=dIfFOkAAAACQZ5T5xLHCoEO3UBy2_PlP4aQZr1l0cwxKsZYCQEjzMZBwmXXnNsFOempl8HAl8JkIoAxT6QGbUAxDW5qyqkRV&hl=es

Per si et serveix..En aquest vincle pots escoltar una cançó que vaig escriure i que de vegades fa de pont per atravessar moments baixos.....

Eduard Flotats ha dit...

http://aduart.googlegroups.com/web/01_-_Pista_1.mp3?gda=dIfFOkAAAACQZ5T5xLHCoEO3UBy2_PlP4aQZr1l0cwxKsZYCQEjzMZBwmXXnNsFOempl8HAl8JkIoAxT6QGbUAxDW5qyqkRV&hl=es

Eduard Flotats ha dit...

Ho sento pero el missatge no mostra tot el vincle, la pots trobar al meu blog edu.art i es titula que mes dona....

Salut

Lliri blanc ha dit...

Uhi..quants amics m'han sabut escoltar!
gràcies de cor a tots...qui amb paraules, musica, poesia,consells...petits i nobles gests ...sou preciosos.
grazie

Anònim ha dit...

Continuo llegint la teva poesia, saber escoltar els silencis és un art difícil, però a mi m'agrada d'entrenar-m'hi.

onatge ha dit...

Escolto el silenci
com respira...

La teva ombra
duu la llum
de les estrelles.

L'eco del silenci
bressola les
teves llàgrimes...

La lluna acarona
el teu poema.


Salut. onatge