divendres, de febrer 22, 2008

MUNT A CAVALL DE LES PARAULES


MUNT A CAVALL DE LES PARAULES

 Munt a cavall de les tues paraules,
àvides xàboles
que dividin l’aire.
Munt a cavall de les tues paraules
per esmussar aspreses
i  contenguts.
Munt a cavall de les tues paraules,
feros de menispreu
sibilants en el vent.
Munt a cavall de les tues paraules,
per harmonitzar lo so
i gaudir d'una nova música.

CAVALCO LE PAROLE

Cavalco le tue parole
avide sciabole
che bruciano l'aria.
Cavalco le tue parole
per smussarne asprezze
 e contenuti.
Cavalco le tue parole
smorfie sprezzanti
sibilanti nel vento.
Cavalco le tue parole
per armonizzarne il suono
e godere di una nuova musica.

7 comentaris:

Martí ha dit...

Una vegada més, preciosa.

Anònim ha dit...

Anar sobre l'esquena de les paraules...quina imatge més potent, Lliri Blanc!!!

Anònim ha dit...

Cavalcar les paraules és una metàfora realment seductora.

Anònim ha dit...

Ei! He trobat un altre blog de poesia. És el primer cop que vinc al teu blog. M'ha agradat molt el que he llegit. Si no et sap greu t'enllaço en el meu.

Eduard Flotats ha dit...

En jacob enten com cavalcar anar al llom de les paraules, però jo puc entendre com cavalcar una forma de encaix que es solapa, m'agadaría que ho acalrissís doncs
m'és imporant per tal d'entendre el poema.

Lliri blanc ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris tan bonics i originals.
Benvinguda al meu blog Carme i gràcies per enllaçar-me al teu....saps jo he intentat unes vegades crear enllaços però com que soc una mica impedida i incapaç amb l'ordinador no hi he aconseguit.
Eduard...tu i jacob heu entes dues coses que poden semblar diferent però a la fi son ambdues correctes.Durant una conversa molt, molt dolent he tancat els ulls i en canvi de contestar malament he mantingut la calma.després mentre que estava malament he imaginat poder dominar aquelles paraules de ràbia i sense sentit i canviar-ne de forma i de color.....ja ho sé que és una bogeria però..no hi puc fer res.
Perdoneu el meu català que ès encara molt dolent.
Un salut a tothom.

Joan de Peiroton ha dit...

Feia temps que no havia passat per aquí. I em mancava. En fi puc posar-m'hi una estoneta. I gaudir del poema. Hom s'hi sent bé al teu blog, saps?