COM UNA ESTÀTUA...

COM UNA ESTÀTUA

AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!
PER LLARG TEMPS HE RESPIRAT ÀRIDES PARAULES,
ENVÀ HE ESPERAT UN GEST, UNA EMOCIÓ.
AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!
COM UNA ESTÀTUA DE PEDRA TINC UN ESPAI AL MÓN….
LA POLS SE’N RIU DE MI I AMB MENYSPREU VA COBRINT EL COR.
AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!
JUGUEN EL VENT I LA PLUJA
I GOTES DE LLUM CORREN AL RIU
LLUNY DELS ULLS, LLUNY DEL SOL.
AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!
ÉS EL BUIT, UN NO RES, FOSCOR, SOLITUD
QUE S’AMAGA DARRERE OBERTS LLAVIS VERMELLS
QUE MAI DENEGUENUN SOMRIURE.
AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!
CADA LLÀGRIMA ÉS GEL,
CADA MÚSICA ÉS SOROLL,
CADA SOMNI ÉS GRISOR,
CADA DIA UN AMARG HORITZÓ .
AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!

COME UNA STATUA

Questa non è una canzone d’amore!

Per lungo tempo ho respirato aride parole,

invano ho aspettato un gesto, un’emozione.

Questa non è una canzone d’amore!

Come una statua di pietra ho uno spazio nel mondo.

La polvere ride di me e con disprezzo mi sta coprendo il cuore.

Giocano il vento e la pioggia

e gocce di luce corrono al fiume,

lontano dagli occhi lontano dal sole.

Questa non è una canzone d’amore!

È il vuoto, un niente, buio ,solitudine

che si nascondono dietro spalancate labbra rosse

che mai negano un sorriso.

Questa non è una canzone d’amore!

Ogni lacrima è ghiaccio,

ogni musica è rumore,

ogni sogno è grigiore,

ogni giorno un amaro orizzonte.

Questa non è una canzone d’amore!