dimarts, de maig 15, 2007

CALA LLUNA...




CALA LLUNA

Cala Lluna es troba a la badia d’Orosei al municipi de Dorgali.
S’hi arriba amb nombrosos vaixells que fan servei al llarg de la costa, o a peu mitjançant la “Codula de Lluna” des de Teletottes o de Cala Fuili al llarg d’un recorregut costaner.
Probablement la més famosa i celebrada caleta de l’illa de Sardenya, segons alguns la més bella del Mediterrani: 700 metres de platja i una mar amb reflexos de color verd.
A l’esquena un bosc d’oleandres i un petit llac d’aigua dolça.
A la paret calcària , al nord de la platja, hi ha sis coves grans que s’obren vers la mar.
A breu distància, però assolible només des de la mar és possible visitar la cova del “Bue Marino” (foca caputxina).
D’aquest escenari, quatre membres del C.E.A.i jo en v am poder gaudir diumenge sis de maig.
Vam sortir de l’Alguer molt aviat amb un temps que amenaçava pluja.
Durant el viatge en cotxe, com canviava el panorama, sol, núvols i pluja, s’alternaven contantment.
A causa del temps, vam decidir de fer el recorregut més breu des de Cala Fuili, però més difícil.
A més de Cala Fuili, vam explorar la Cala Oddoana i la cova homònima .
Paolo i Joaquim corrien sobre les pedres com si fossin cabres i Basilio com un senyor ens esperava a Letizia i a mi que duiem un pas més lent per a poder gaudir del paisatge , i estàvem cansades per la calor.
Arribats a Cala Lluna, ens vam adonar que per a poder arribar a la platja, s’havia de travessar un llac (que s’havia alçat per la pluja) o passant dins l’aigua o per damunt de les roques .
Ens decidim per la segona alternativa bastant difícil i a mig recorregut ens adonem que en Joaquim estava travessant el llac perquè tenia por de penjar-se a les roques! Imagineu Paolo que li cridava :“ quina vergonya! “ La seva veu feia eco en aquella Cala així com els nostres crits per la por de caure des de les roques dins l’aigua!
Una vegada a la platja, havíem decidit de capbussar-nos dins aquella aigua cristal.lina. Però el temps ens va jugar una mala passada. El cel es va omplir de núvols negres i amenaçants. Vam anar a dins d’una de les sis grutes per menjar, al costat d’altres turistes i sota les estalactites vam esmorzar. Mentrestant esperàvem un canvi del temps, i el canvi va arribar però en negatiu. El cel ens va descarregar a sobre tota l’aigua a bots i barrals, i això mentre intentàvem de travessar de nou les roques per tornar enrere. Només jo, que cridava com un corb, i en Paolo vam travessar. Una vegada de l’altra part del llac vam descobrir que s’havia de tornar enrere per no repetir (causa el temporal) el recorregut de Cala Fuili i que s’havia d’agafar un vaixell .
Per no passar sobre les roques, que per la plutja semblaven gel i podien ser perilloses, vam prendre el patí de l’home que feia els bitllets pel vaixell. Aquest oscil.lava sobre aquella aigua pantanosa i això em va fer venir el pànic de caure-hi dins. Jo estava abundantment mullada, ningú havia previst de fer un bany d’aigua dolça a Cala Lluna!
Vam prendre el vaixell amb molts altres turists, especialment alemanys que tots elegants sortien de la Cova del Bue Marino i ens miraven estranyats per les nostres condicions espantoses. Jo tenia els cabells com els d’un espantaocells!
El vaixell feia etapa només a Cala Gonone i des d’allà, a peu, vam tornar al cotxe fent un recorregut de 4,5 km.
El sol va sortir dels núvols per eixugar els nostres cossos i nosaltres vam poder gaudir d’un altre paisatge molt agradable.
Aquesta excursió va ser una mica complicada, però no podré mai més oblidar-me d’una aventura així i ho escric a veu alta perquè la meva veu, com que m’he refredat, se n’ha anat completament!!

4 comentaris:

Giorgio Grappa ha dit...

Una excursió passada per aigua, Lliri Blanc! Però, tal i com la contes, sembla que us ho vau passar d'allò més bé. Les fotos són molt boniques!


al comú de Dorgali > al municipi de Dorgali
(en canvi, és correcte traduir l'adjectiu "comune" per "comú")
segond alguns > segons alguns
(t'ha ballat el dit :-)
a nord de la platja > al nord de la platja (no he sentit mai la construcció "a nord de", crec que no és correcta)
com cabres > com les cabres, com si fossin cabres
vam consumar els nostre petit àpat : eps! es consuma el matrimoni (consumar), es consumeix el combustible (consumir)... però els aliments es mengen! és millor dir > vam esmorzar (per cert, curiosa paraula, "esmorzar": a Catalunya, segons en quins llocs, tant es pot referir a la "prima colazione" com al "pranzo --di mezzogiorno--"; en canvi, al País Valencià representa una menjada que es fa a mitjan matí, entre les 9 i 11)
que criava com un corb > que cridava ("cridar" no és "criar"; igual t'ha tornar a ballar el dit ;-)
vam aprendre que > vam descobrir que
sen’ha anat > se n’ha anat

Lliri blanc ha dit...

Gràcies per les correcions.
Tinc el dit i també el cap ballari'!!!!!
Txau

Anònim ha dit...

Amb aquests paisatges no m'estranya que escriguis poesia. Endavant amb el blog!

Lliri blanc ha dit...

Gràcies Trapezista.
Aquests missatges em donen ànim!
Salutacions.