divendres, de novembre 17, 2006

L’ABISME...




L’ABISME

Des del puig miro la mar,
en aparença així tranquilla,
es gronxa lentament
amb un ritme constant.
Ones lentes i ajegudes
Donen pau i oblit.
Cosa es amaga dins cada racó?
Quins misteris dins l’abisme!
Ferides que tornen al pit,
turments profunds dins les goles.
Vortexos de passions o
corrents de malenconia,
bombolles de tristesa o
nits d’embriaguesa.
Quin desastre la meva vida,
en l’aparença així perfecta!
Però, també la mar
com es gronxa tranquillaavui ,en superfície.