dilluns, de març 20, 2006


DESENGANY
No acabar mai de somniar!
No permetre a les turbulències
de la vida d'esborrar les teves fantasies.
La teva sensibilitat s'emociona
damunt el pujol solitari,
revestit de vinya prodigiosa.
Tu ets l'arrel que alimenta la planta,
la fulla que genera oxigen,
la flor que alegra l'abella.
Dins el bosc que murmura un poema etern,
les teves branques oscil.len nuesen el vent lleuger.
La vida s'agita i polsa dins el misteri
d'una alzina seglar que té fam d'amor.
Aviat, una papallona multicolors
es posarà sobre tu,
a recordar-te que ha tornat la primavera.