dimarts, de febrer 14, 2006

La meva experiència al Campus Universitari de la llengua catalana Mallorca-Andorra 2005


Tot va començar quan vaig rebre la carta que em comunicava que havia guanyat la beca d’estudi de l’Institut Ramon Llull, per participar al IV Campus de la llengua catalana Mallorca-Andorra 2005: 20 diades d’immersió lingüística i cultural per ampliar els coneixements d’aquesta llengua.

L’entusiasme per aquesta bella notícia el frenava el fet que abans, no havia mai viatjat tota sola. A més, seria l’única italiana i, també, la més vella entre 28 estudiants (24 noies i només 4 nois). Però quan hauria tonat a tenir una oportunitat així? Havia d’aprofitar-ho!

Després vaig començar l’aventura a Artà, un petit poble al NE de l’illa de Mallorca, amb els altres estudiants: el gros del grup de països de llengües eslaves, Rússia, Txèquia, Croàcia, Polònia, Romania, Hongria, a més d’Alemanya, França, Angleterra, Galicia…El fil conductor que ens univa era el gust per l’aprenentatge del català. Jo visc a l’Alguer però sóc originaria de Liguria, i no amago les dificultats que he trobat a l’hora d’aprendre l’idioma, però la meva voluntat d’integració ha fet de manera que volgués conèixer com s’expressaven els algueresos. Després d’un curs de català de set mesos amb un professor de català de València, que fa de lector a la Universitat de Sàsser, i que es diu Joaquim Gadea, he tingut l’ocasió de participar al Campus.

A Mallorca vam fer un curs de supervivència, les frases més corrents eren:”La vida és dura!”, “Bestial!”, “Quin desastre!”, “Quina llàstima!”,”Vinga,vinga!”,”Cita a les… hora mediterrània!”i “Posa’t en pèl”(ma aquesta és una altra qüestió!!!!).

Quan vaig veure el programa de les activitats, vaig pensar: ”i el temps per dormir i descansar on està?” Curs de llengua, de cultura, gimcanes, passejades, taller de ball, de teatre, de pintura, excursions i bivac, excursions a cavall (el meu era tot blanc i es deia Navaho), vol amb ultralleuger, festes tradicionals, Correfocs, ruta cultural llul-lliana, explicació de l’art de la pesca (en barca a les 6 del matí sense haver dormit res), i Festes Bomba organitzades pels estudiants al seus pisos.

A l’edat de 39 anys, vaig fer tot això, i si tot va ser molt, molt, i molt agradable, divertit i inoblidable, el merit és de les persones especials que ho van organitzar: el Miquel Fons de l’Artà, l’Andreu Bauçà de Vilafranca (lector de català a l’Universitat de Praga),i els seus simpàtics amics, a vegades una mica bojos rematats, que han donat ànima i cos perquè tot estigués organitzat a la perfeció. Els professors dels cursos eren Eva Culleré, Joan Llinas i el director del campus d’Andorra, on vaig passar la segona setmana .

A propòsit d’Andorra, la seva visita em va encantar. El paisatge de la Massana és molt atractiu, hi ha també un interessant entorn cultural. Aqui vam fer excursions a la muntanya (fins a prop de 3000m), itineraris de l’Habitat rural, vam visitar una “Farga”, el museu del tabac (en el qual s’expliquen els diferents processos de treball del tabac, la manufactura dels productes i la seva comercialització), vam assistir a un concert de Castanyoles (instrument tipicament popular a Espanya),vam anar al parc del divertiment de la Vall del Nord amb funicolar (vaig llançar-me 4 vegades amb tirolina!).

El Campus va acabar amb tres diades intenses a Barcelona.

Tot em va agradar molt, ho vaig passar “Bomba!”, i romandrà sempre en la meva memòria, durant molt, molt temps, com moltes persones especials amb qui també avui tinc contacte electrònic. Finalment puc dir: He sobreviscut!!!!”

Us dono un consell, visiteu aquestes terres meravelloses com la seva gent, i prioritzeu el contacte amb l’ambient i les tradicions populars. Us asseguro que tornareu espiritualment enriquits, cansats però satisfets.

CINZIA