Seria massa senzill,
decantar la teva bellesa
pintada de colors i matisacions,
perdre’s en el vòrtex de la
teva dança maliciosa,
i satisfer així,
la teva gana de protagonisme.
Estirada sobre la sorra
amb els ulls tancats,
prefereixo escoltar
el so enigmàtic de les ones,
que aleteja en el perfum dels pins,
i el ritme d’una dança,
que suaument conforta
el meu cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada